dimarts, 20 de setembre de 2011

PASTÍS VASC


Aquesta recepta em porta un munt de records, primer perquè és una de les preferides del meu marit i desprès perquè la feia al principi de ser casada i d'això ja fa 16 anys. No sé perquè vaig deixar de fer-la, potser  per la feina em portava, però de cop i volta un dia mirant en una carpeta de receptes que tinc la vaig trobar, em va fer tanta gracia que em vaig posar mans a l'obra, amb l'ajuda del meu "pinxe" de cuina  la thermomix vaig anar més ràpid i no se'm va fer tant pesat com recordava.

INGREDIENTS:

crema pastissera:
400 gr de llet
75 gr de sucre
2 ous
30 gr de maicena
1 sobre de sucre vainillat o una cullerada
massa:
200 gr de sucre
la pell d'una llimona
230 gr de farina de repostería
200 gr de mantega a temperatura ambient
2 ous ( 1 per pintar el pastís)
2 rovells
50 gr de ron

PREPARACIÓ:

1. Farem la crema posant tots els ingredients a dins del vas i programant 7 minuts, 90º, velocitat 4. Reservem en un vol i la tapem amb film perquè no ens faci crosta del cim. Rentem i aixuguem el vas.

Precalentem el forn a 200º

2. Ara farem la massa posant el sucre i la pell de la llimona al vas i pulveritzant 30 segons a velocitat 5-10. Afegim la farina  la mantega i remenem uns segons a velocitat 4.

3. Programem 4 minuts a velocitat 4, i de mica en mica anirem afegint l'ou, els rovells i el ron per el bocal.

4. Engrasem i enfarinem un motlle desmotllable, posem la meitat de massa a dins i amb una cullera anem cobrint el fons i les parets. Reservem la resta de la massa en una màniga pastissera.

5. Aboquem la crema sobre la massa (no fa falta que sigui freda del tot, pot estar tèbia) sense arribar al canto del motlle. Ara anirem posant pel cim la massa restant la que tenim a la  màniga pastissera, anirem cobrint la crema és igual si ens queda algun tros sense massa amb l'escalfor del forn s'escampa ella sola i acaba tapant tota la crema.

6. Pintem al superfície  amb ou  i introduïm al forn 10 minuts a 200º i desprès l'abaixem a 180º 25 minuts més.

Nota:  Si vèieu que us queda molt torrada tapeu-la amb un tros de paper d'alumini i continueu amb la cocció.





13 comentaris:

  1. Anda!!! me has hecho recordar este pastel. Hace un tiempo lo conocí por esto d elos blogs y me dije q tenía que hacerlo y claro!, se me olvidó, ahora lo pondré en pendientes.
    bsss

    ResponElimina
  2. Qué pastel más rico, no lo conocía pero me ha gustado y me llevo tu receta y un trocito ejej. besitos guapa. Por cierto yo te llevo un año de casada ajajajaj.

    ResponElimina
  3. Gracias a las dos y MªJesús uno mas o uno menos!!!

    ResponElimina
  4. Quina crosteta més bonica!, a cop d'ull sembla un pa torradet... i per dins sembla una esponja... el teu marit deu haver "flipat!". A reveure!

    ResponElimina
  5. Ostres aquest no el coneixia, però m'ha encantat la opció de posar-hi la crema per dins! me l'apunto, no trigaré pas gaire en fer-lo que vaig molt carregada d'ous a casa! jeje ;) Petonss

    ResponElimina
  6. El pastís vasc farcit de crema m'encanta! És veritat que porta una mica de feina, però el resultat recompensa de sobres l'esforç, oi? :)

    ResponElimina
  7. Aquest cap de setmana vaig menjar un altre pastís vasc, tarta de arroz, que malgrat el nom no porta arròs. però em sembla que aquest teu (ara que no em senten) amb la crema pastissera m'agradaria més!!
    Petonets

    ResponElimina
  8. Ummmmmm con lo que me gusta a mi todo lo que lleve crema!!! desde luego que la th es una gran ayuda para recetas como ésta.
    No sé cómo has podido estar tanto tiempo sin hacerla, con lo buena que tiene que estar.
    Un besito

    ResponElimina
  9. Seguro que es un postre riquisimo! Provoca cogerte un pedacito para probar con una tacita de cafe.
    un abracito, feliz dia,

    ResponElimina
  10. Muchas gracias a todas por vuestros comentarios!!!

    ResponElimina
  11. Quina raó tens... receptes que recordem feixugues de fer ara amb el "pinxe" TMX en un plis plas es fan!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. Mai l'he provat i m'encanta fer coses noves.
    Gràcies Judith.

    ResponElimina

Moltes gràcies per compartir amb mi la teva opinió.